Reproducimos aquí una llamada a los partidos políticos españoles para que promuevan medidas de promoción de la innovación en la próxima legislatura, a la que nos hemos adherido (en català al final).

LLAMADA PARA PROMOVER LA INNOVACIÓN SOCIAL EN LA PRÓXIMA LEGISLATURA

Barcelona, 24 de octubre de 2011

El contexto

Desde hace tres años, la crisis económica y la reducción de ingresos del Estado están amenazando el modelo actual de estado de bienestar, y muchos ponen en cuestión la eficacia y eficiencia de las políticas de redistribución diseñadas para promover la justicia social.

Con economías en fase de crecimiento lento o negativo y con demandas sociales en neto aumento, los grandes retos económicos, sociales y ambientales requieren hoy más que nunca de la innovación social. Y si bien existe un consenso entre las administraciones públicas, la sociedad civil y el sector privado en la necesidad de innovar para resolver los problemas complejos a los que nos enfrentamos, los obstáculos a la innovación social persisten y la hacen a menudo inviable.

En este contexto, el trabajo de emprendedores/as sociales en todo el mundo empieza a ser reconocido. El premio Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional que se otorga este año a Bill Drayton, fundador de Ashoka, es un ejemplo del creciente interés que despiertan los nuevos modelos de transformación social que promueven los emprendedores/as y las empresas sociales. En España, este sector está creciendo rápidamente, como lo demuestran las 130 candidaturas al proyecto Momentum, o el reciente desarrollo de ecosistemas de apoyo en Catalunya, Euskadi o Madrid.

El UpSocial, como colectivo que une a emprendedores/as sociales y a organizaciones que promueven la innovación social, así como otras emprendedores/as y empresas sociales, cooperativas y organizaciones le hacen llegar esta invitación para comprometerse públicamente a promover la innovación social en la próxima legislatura.

La llamada

Específicamente, le invitamos a comprometerse a realizar estas tres actuaciones en la próxima legislatura:

1. Promover la inversión en innovación e impacto social:

  • Apoyar la creación del ‘European Social Investment Facility’ en 2012;
  • Introducir incentivos fiscales eficaces para inversores en empresas y emprendedores/as sociales;
  • Integrar plenamente a las empresas y emprendedores/as sociales en las políticas de apoyo a la creación de empresas y a la promoción de la innovación;
  • Fomentar la introducción en España de modelos sociales y medioambientales innovadores probados en otros países;
  • Estudiar la introducción de nuevos modelos de contratación pública que promueva la innovación social y se oriente a resultados sociales, por ejemplo los bonos de impacto social;
  • Promover que un porcentaje mínimo del 30% de los fondos de pensiones y jubilaciones se destine a la financiación de proyectos de empresas y emprendedores/as sociales.

2. Desarrollar el marco legal y comercial favorable al desarrollo y crecimiento de iniciativas de innovación e impacto social

  • Crear figuras legales adecuadas a los emprendedores/as y empresas sociales;
  • Desarrollar instrumentos fiscales que incentiven la generación de valor social por parte de empresas y emprendedores/as;
  • Creación del sello de empresa social y su promoción en el mercado español.

3. Incluir en la contratación de servicios públicos y en las ayudas públicas a la empresa el criterio de la generación de valor social y medioambiental como factor clave en la selección de proveedores

  • Priorizar las ayudas públicas a las empresas que generen valor social, económico y medioambiental;
  • Garantizar que las decisiones sobre proveedores de todas las administraciones públicas tomen en cuenta cláusulas sociales basadas en criterios de generación de valor económico, social y medioambiental, y no únicamente en el precio y la situación financiera de los proveedores.

===========================

Versió en català

CRIDA ALS PARTITS POLÍTICS PER PROMOURE LA INNOVACIÓ SOCIAL EN LA PRÒXIMA LEGISLATURA

Barcelona 24 d’octubre de 2011

El context

Des de fa tres anys, la crisi econòmica i la reducció dels ingressos de l’Estat estan amenaçant el model de l’estat del benestar, i molts posen en qüestió l’eficàcia i eficiència de les polítiques de redistribució dissenyades per promoure la justícia social.

Amb economies en fase de creixement lent o negatiu i amb demandes socials en gran augment, els grans reptes econòmics, socials i ambientals requereixen avui més que mai de la innovació social. I si bé existeix un consens entre administracions públiques, societat civil i sector privat en la necessitat d’innovar per resoldre els problemes complexes als que ens enfrontem, els obstacles a la innovació social persisteixen i molt sovint la fan inviable.

En aquest context, la feina d’emprenedors/es socials de tot el món comencen a ser reconeguts. El premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional que s’atorgà aquest any a Bill Drayton, fundador d’Ashoka, és un exemple de creixent interès que desperten els nous models de transformació social que promouen els emprenedors/es i les empreses socials. A Espanya, aquest sector està creixent ràpidament, com ho demostren les 130 candidatures al projecte Momentum, o el recent desenvolupament d’ecosistemes de recolzament a Catalunya, Euskadi o Madrid.

L’UpSocial, com a col·lectiu que uneix a emprenedors/es socials i organitzacions que promouen la innovació social, així com els emprenedors/es i empreses socials, cooperatives i organitzacions sota-firmants li fan arribar aquesta invitació per comprometre’s públicament a promoure la innovació social en la pròxima legislatura.

La crida

Específicament, el convidem a comprometre’s a realitzar aquestes tres actuacions per la pròxima legislatura:

1. Promoure la inversió en innovació i impacte social:

  • Recolzar la creació de l’‘European Social Investment Facility’ el 2012;
  • Introduir incentius fiscals eficaços per inversors en empreses i emprenedors/es socials;
  • Integrar plenament a les empreses i emprenedors/es socials en les polítiques de recolzament a la creació d’empreses i a la promoció de la innovació;
  • Fomentar la introducció a Espanya de models socials i mediambientals innovadors provats en altres països;
  • Estudiar la introducció de nous models de contractació pública que promoguin la innovació social i estiguin orientats a resultats socials, per exemple els bons d’impacte social;
  • Promoure que una percentual mínima del 30% dels fons de pensions i jubilació es destinin al finançament de projectes d’empreses i emprenedors/es socials.

2. Desenvolupar el marc legal i comercial favorable al desenvolupament i creixement d’iniciatives d’innovació i impacte social

  • Crear figures legals adequades als emprenedors/es i empreses socials;
  • Desenvolupar instruments fiscals que incentivin la generació de valor social per part d’empreses i emprenedors/es;
  • Creació del segell d’empresa social i la seva promoció al mercat espanyol.

3. Incloure en la contractació de serveis públics i en les ajudes públiques a l’empresa el criteri de la generació de valor social i mediambiental com a factor clau en la selecció de proveïdors

  • Prioritzar les ajudes públiques a les empreses que generen valor social, econòmic i mediambiental;
  • Garantir que les decisions sobre proveïdors de totes les administracions públiques tinguin en compte clàusules socials basades en criteris de generació de valor econòmic, social i mediambiental, i no únicament el preu i la situació financera dels proveïdors.

Organizaciones, empresas y personas firmantes llamada para promover la innovación social en la próxima Legislatura

  • 1x1microcredit.org
  • ACAF
  • Albert Latorre, Social Innovation Spyral
  • Alejandro Peña, Poleas Global
  • Alfred Vernis, Institut d’Innovació Social, ESADE
  • Ana Álvarez
  • Ana Fernández Aballi, Sols Development
  • Andrés Martínez, profesor titular, Dpto. de Teoría de la Señal y Comunicaciones, Universidad Rey Juan Carlos
  • Anna Ferré
  • Antonio Ballabriga, Grupo BBVA
  • Associació Obrador Xisqueta
  • Bee-Honey
  • Carlos Sopeña
  • Carmen Salcedo, Fundació Itinerarium
  • Complementum
  • Conxita Herms
  • Chema Elvira, Formació i Treball
  • David Cortés, Factoria Ciudadana
  • Dinamis
  • EHAS
  • ESADE, Instituto de Innovación Social
  • Fundación Exit
  • Fundació Formació i Treball
  • Fundació Itinerarium
  • Fundació Portal
  • Fundación Vicki Bernardet
  • Gijsbert Huijink, SOM Energia
  • Grupo BBVA
  • Guernica Facundo Vericat, Complementum Consultoria
  • Ignasi Carreras, Institut d’Innovació Social, ESADE
  • INBENS
  • Jean Claude Rodríguez-Ferrera, ACAF y Emprendedor Social de Ashoka
  • Joan María Sala, Fundació Portal
  • Jordi Juanós, SocialWOM
  • Jordi Marí
  • Jordi Mayals, L’Estoc
  • Jordi Pietx, Xarxa de Custòdia del Territori, Emprendedor Social de Ashoka
  • Jorge Rovira, Bee Honey
  • José Luís Montes, Wikihappiness
  • Josep María Miró
  • Laia Oto Llorens, 1x1Microcredit
  • L’Estoc
  • Maam Project
  • Maravillas Rojo
  • Merche García Villatoro, Emprendedora Social de Ashoka
  • Miquel de Paladella, 1x1Microcredit
  • Miquel Isanta, Moltacte
  • Miquel Miró
  • Moltacte
  • Nacho Sequeira, Fundació Èxit
  • Narcís Vives, Fundació Itinenarium, Emprendedor Social de Ashoka
  • Oriol Costa, Dinamis
  • Patrícia Saez
  • Pau Llop Franch, periodista y emprendedor social de Ashoka
  • Pepa Muñoz, TEB Sant Andreu
  • Poleas Global
  • Rodrigo Aguirre de Cárcer, eBay
  • Rosa Maria Druguet Tantiñà, Europainnova
  • Sergio Capell Pedrol, CajaMadrid
  • Sergio Gordonas
  • Social Innovation Ecosystem
  • Social WOM
  • SOLS Cooperativa
  • Som energia
  • StoneSoup Consulting
  • Sophie Robin, StoneSoup Consulting
  • UpSocial
  • Vanessa Freixa, Associació Obrador Xisqueta
  • Vicenç López, Fundació Xamfrà-Sant Miquel
  • Vicki Bernadet, Emprendedora Social de Ashoka
  • Viver de Bell-lloc
  • Xarxa de custòdia del territori
  • Xavier Majoral, Maam Project
  • Wikihappiness

Is microfinance still microfinance if it involves outside shareholders and capital markets?

This was the question raised at the Clinton Global Initiative in September 2010 and that has been the subject of a number of articles in various newspapers and blogs over the past weeks (see this one on the Financial Times).

The debate is really around whether for-profit capital is able to deliver the social outcomes it claims. Looking at the evolution of microfinance over the last two years, we can observe that:

(a) Commercial capital reaches mainly low-middle classes with limited access to the traditional commercial financial institutions. It hardly  reaches the poorest.

(b) Commercial capital often switches priorities of microfinance institutions, taking them to a route of aggressively offering microcredit to people, even if it is not demanded. This often provokes over-endebtment among people, the request of new credits to repay previous microcredits requested, and even the re-engagement of usurers again.

What is becoming clearer with in these last years is on the one hand the need for poor people own savings to finance ‘nanocredits’ (the smallest and very short term financing needs), and on the other, the need for non-profit capital to support the poor for bigger projects through microcredit.

Savings from the poor are very efficiently being managed by innovative mechanisms such as self-funded communities or village banks (models such as those promoted by Caurie in Senegal).

1x1Microcredit seeks to raise non-profit capital for microcredits for the poor.

Una de las experiencias más fascinantes en la que trabajé a mediados de los años 90 fue en México, donde una persona excepcional, Luis Lopezllera, introdujo en 1996 una moneda alternativa, comunitaria, llamada Tianguis Tlaloc, que complementa el peso mexicano, y que permite a miles de personas sin dinero intercambiar bienes y servicios, y participar en la actividad económica. Fui testigo de cómo el Tlaloc rompía el círculo vicioso de la pobreza y transformaba comunidades enteras para conseguir que la gente tuviera una vida diga.

Esto viene al caso por el cataclismo financiero generado por Wall Street y la cultura del “demasiado grandes para quebrar” de los bancos y las instituciones financieras basadas en el dinero, que están generando nuevas iniciativas locales y reclamos para descentralizar y democratizar las finanzas.

Mientras que las redes nacionales de seguridad se están deshilachando debido a los recortes presupuestarios, los liderazgos locales están creciendo y ofrecen alternativas creativas para que las comunidades puedan nutrir sus propias economías.

Los clubes o asociaciones locales de trueque, como Freecycle.comCraigslistLETS, y los vales como papel moneda alternativo están proliferando, como siempre lo hacen cuando los gobiernos e instituciones financieras aplican remedios que no solucionan los problemas de los pobres. Algunas de las monedas complementarias más exitosas son laWIR de Suiza  (que funciona desde 1934) y la estadounidense Berkshares, con el equivalente a dos millones de dólares en circulación y la aceptación de bancos y negocios en Massachussets.

Similares monedas están sirviendo a mercados locales de compensación en Gran Bretaña, Canadá, Australia, Argentina, Brasil y otros países.

Los préstamos de persona a persona y los proyectos de microfinanciación están en auge en muchos países. Women’s World BankingGrameen Bank en Bangladesh, ahora emulado en muchos países, FINCAACCIÓN en América Latina, así como nuevas versiones online, incluyendo KivaMicroplace y pronto 1x1microcredit, y también como prestamistasProsper.com en Estados Unidos y Zopa.com en Gran Bretaña y Japón. Bancos cooperativos de crédito, que operan en Europa y América del Norte desde hace un siglo, se están volviendo más activos aún. Y las comunidades autofinanciadas (CAFs) que está impulsando Jean Claude Rodríguez desde España. Las CAFs son pequeñas comunidades de unas 10 a máximo 30 miembros, que ponen sus ahorros en común para invertir en las necesidades de créditos de sus propios miembros. Se están extendiendo por Europa, África y América Latina, porque ofrecen acceso rápido y sencillo a pequeños créditos, estimulan el ahorro, y potencia la unión comunitaria y la distribución equitativa de beneficios. La institución microfinanciera senegalesa Caurie Microfinance utiliza una metodología similar con sus ‘Bancs Villageois’.

Las asociaciones de bancos y comercios locales están ejerciendo una mayor influencia política. Fundaciones como laRudolf Steiner FoundationAcumen y la de los creadores de Ebay, Pierre Omidyar y Jeffrey Skoll, están invirtiendo en empresas sociales que satisfacen necesidades sociales mientras hacen ganancias modestas.Tal capital social está creando ahora un nuevo sector híbrido en muchas economías.

Time Banks, una creación de Edgar Cahn en Estados Unidos que facilita el intercambio cooperativo de bienes y servicios, está ahora ayudando a la gente local a conectarse y a compartir servicios en Japón, Europa y países de otros continentes. Los servicios incluyen la ayuda a inválidos confinados en sus casas, cuidar niños de los vecinos, vigilar las propiedades, cortar el césped y compartir aparatos electrodomésticos. De la modalidad de compartir el coche se están ocupando nuevas compañías tales como Avancar en España o Zip Car en Estados Unidos.

China es anfitrión de muchas iniciativas locales, como la que conecta a pequeños comercios en redes y la que proporciona préstamos accesibles a 25 millones de estudiantes chinos. Circle Pleasure, una compañía que vende cartas de consumo prepagas, ha formado una empresa conjunta con Quifang para un servicio bancario de persona a persona. Esta es la primera compañía privada que recibe una licencia del Banco Central de China. En muchos pueblos de India y Bangladesh las  “damas del teléfono” alquilan el uso de sus teléfonos celulares a otras aldeas. Los campesinos y los pescadores pueden consultar por ese medio los precios en los  mercados vecinos para saber cuales son los mejores lugares para vender sus mercancías.

Todas estas soluciones locales suscitan una pregunta: ¿Cómo hemos permitido a los grandes bancos y al sector financiero centralizado que se convirtieran en depredadores de las economías reales que producen la verdadera riqueza mundial?

Es excitante ver cómo en todo el mundo la gente se está dando cuenta de que puede crear localmente servicios crediticios. Los viejos y excesivamente inflados sectores financieros deberán achicarse, bajar sus beneficios y absorber las pérdidas de sus temerarias apuestas.

¿Cuán lejos pueden ir las finanzas de persona a persona? Sólo el tiempo lo dirá, pero mi apuesta personal es que, con las tecnologías de comunicación de que disponemos hoy en día, pueden suponer una pequeña gran revolución, desde lo local a lo global. Ése es el reto de 1x1microcredit, florecer en tiempos de crisis, donde existen las mayores oportunidades.

According to Globescan, public opinion gives considerably greater trust to non-governmental organisations (NGOs) than to many other actors such as businesses, religious groups, the media or national governments. However, this credibility is increasingly questioned due to some scandals related to the management of funds by some NGOs, and also to a lack of transparency and accountability. This is a crucial debate, and many NGOs are finally reacting to it with the necessary degree of seriousness.

One of the more popular questions we receive on this topic is: “How much of the money I give reaches the poor?” While I deeply believe that NGOs must be fully transparent, particularly on how every single euro is used, I also think that this question misleads people and also NGOs. In short, my point is that it is wrong to assume that the most effective money is the one reaching the poor directly.

If this would be the case, the best NGOs would be those that just distribute money from the rich to the poor through the cheapest possible mechanism. The most important factor would be the cost of money distribution.

In my opinion, the major concern of people donating money should rather be the impact of their money. The questions that would guide NGOs and donors would therefore be: “What has changed thanks to my contribution?”

This would help NGOs focus on seeking the greatest impact of every euro in the life of the poor and the marginalised, and in becoming transparent and accountable via-à-vis their stakeholders.

An example is the great work done by Kenyan civil society when they managed to free education in their country some years ago. From one year to another, two million children, most of them girls, went to school for the first time in their lives. Another example is the foreign debt cancellations committed in 2005 and 2006 thanks to the mobilisation of millions of people pushing their government. Or the most recent one: the announcement made on April 27, 2010 by the government of Sierra Leone to free basic health care for pregnant women and young children.

The main beneficiaries of these actions did not see a single euro, but the impact of these actions on the life of millions of people is enormous.

How does this affect 1×1microcredit? Every single euro provided to microcredit actually reaches the entrepreneur living in poverty directly. But we measure impact not just by accounting how much credit is provided to the poor, but also by the outcomes of this: by how much this credits actually improve the well-being and reduces the vulnerability of people living in poverty.

The global financial meltdown has brought a positive thing: investors are ready to focus on what makes companies last. These are those managed to serve their customers, workers and communities, and which of their boards are fulfilling their obligation to manage risk, according to Marc Gunther.

But how? How are institutional or individual investors to know which companies are built to last? This the focus of the article by Marc Gunther that I wish to recommend this month. Click here to read it.

But in my opinion, investing should change to relate better to the real economy and to innovation, and not to financial products that do not add value to economic and social activity. Microfinance institutions benefit from amazingly close ties with their local communities, from knowing their borrowers well, from having an ownership structure that includes shareholders and clients…

23 Oct
2010

1x1Microcredit is moving to a new office from November 1st. We will be hosted by a new centre for social innovation and scaling that we have co-created in Barcelona, in the 22@ district. Our new address will be: Carrer Àlaba 140-146, 6ª planta, 08018 Barcelona. In this centre for social innovation we will have organizations such as ACAF (Self-funded communities working with microcredits), Fundació Itinerarium, Ashoka, Mescladís, the Global Movement for Children, Grup33… The Centre seeks to support social innovation and help successful initiatives reach scale in order to accelerate social transformation.

The 1x1microcredit.org web site is now online. Check it up.

At this point, the web site explains what 1x1microcredit will be all about, it presents the team and the honorary committee, etc. And it presents all the ways you can support it at this stage:

- Donating funds to help create it;

- Donating in kind or organising a fundraising action;

- Becoming a volunteer;

- or just spreading the word.

The site is also in Spanish and it will be in other languages soon.

Please let us know what you think of it. Your suggestions and criticism would be welcomed. Send you messages to info@1x1microcredit.org.

Thanks!

Microcredit may be inappropriate where conditions pose severe challenges to loan repayment. For example, populations that are geographically dispersed or have a high incidence of disease may not be suitable microfinance clients. In these cases, grants, infrastructure improvements or education and training programmes are more effective. For microcredit to be appropriate, the clients must have the capacity to repay the loan under the terms by which it is provided.

Les noticies sobre la crisi econòmica a Europa i als Estats Units són contínues. Més escasses són les que es refereixen a Àfrica o Asia. En aquests continents, juntament amb Amèrica Llatina, la crisi financera mundial amplifica els efectes de la crisi creada per la pujada dels preus d’aliments essencials pels pobres, com és per exemple l’arròs – el preu del qual va pujar al 2008 més del 141%. Les noticies sobre tancament d’empreses i fàbriques en aquests països són diàries.

Entre tot aquest rebombori, em va sorprendre l’altre dia la noticia que Pan Nam ha estat contractada per treballar a una fàbrica a Cambotja. Aquesta podria ser una bona noticia. La seva familia ha estat menjant fulles i buscant cargols i crancs per afegir al seu bol d’arròs.

Però Pan només té 16 anys. Va mentir sobre la seva edat, i ha deixat l’escola per poder treballar a la fàbrica, que està a dues hores de casa seva. Pan i la seva mare compten amb els 8 euros que podrà enviar mensualment a casa per pagar deutes, menjar i medicines pels seus quatre germans, que pateixen sovint febre, diarrea i dolors abdominals.

La crisi està tenint uns efectes devastadors en les poblacions pobres del món en desenvolupament. Més de 1.400 milions de persones viuen en extrema pobresa, i segons els últims informes de l’ONU, per cada augment del 10% dels preus dels aliments, 105 milions de persones entre en situació de pobresa. S’ha de tenir en compte que en aquests països, les families gasten entre un 50 i un 90% del seu ingrés en menjar.

Però les bones noticies són que alguns països han après les lliçons de la crisis asiàtica de 1997-1998. L’experiència els ha demostrat que no han de retallar la despesa social. En moments de crisi, més que mai, la despesa en serveis essencials ha de garantir l’accés de nens i nenes a l’educació, la salut i la nutrició. Alguns països han après que el cost de no prioritzar aquesta despesa en moments de crisi condemna a milions d’infants a problemes permanents en el seu desenvolupament físic i intelectual. En comptes de ser agents de desenvolupament, la falta d’una bona nutrició, l’abandonament de l’escola, i problemes de salut condemna a milions de nens i nens a ser càrregues per a les seves comunitats. De fet, el Banc Mundial calcula que una bona nutrició, salut i educació assegura un retorn de la inversió entre 5 i 200 vegades superior. La infància no pot esperar. El seu present i futur és ara, perquè després sempre serà massa tard.

Els governs que han après la lliçó estàn posant en marxa mecanismes per controlar els preus dels aliments essencials, expandint els programes alimentaris a escoles, augmentant la despesa en serveis sanitaris bàsics. El problema és que l’escala necessària per atendre als ‘nous’ pobres sobrepassa les capacitats d’aquests governs.

Davant de la visió immediatista que s’imposa de la crisi, de voler salvar-ho tot ‘abans no sigui massa tard’, potser fora assenyat no oblidar que la infància és una finestra d’oportunitat única, i que la inversió en aquesta definirà el futur a curt i llarg termini de la nostra societat.

Back from holidays

8 Sep
2009

Hi, We are now back from holidays, and as you can see, the web site, www.1x1microcredit.org, is up and running in English (the Spanish version will follow soon, and other languages will take a bit more time).

The web site does not allow yet to invest in microcredits. We are just collecting donations to make 1x1microcredit a reality. We basically need €90,000 to start it up. This includes the development of a rock-solid web platform that would securely allow people to invest in microcredits and monitor them instantly. It should also facilitate the work of our partner microfinance institutions in posting demands for microcredits from people living in poverty.

You will soon be able to see how everything will look like. In the meantime, you can read the details of what it is about, who is behind it, get to know our honorary committee, read some real cases of people in poverty receiving microcredits, etc.

In the meantime, please send us your comments, suggestions, and spread the word. And if you can, please consider helping us making 1x1microcredit a reality and donate whatever you can. Click here to donate now.

Thanks,

The 1x1microcredit team

top